L’idea primigènia, el desenvolupament de la qual s’ha materialitzat en aquesta novel·la, es remunta a l’any 2005, en què es commemorà el primer centenari de la publicació a la revista Annalen der Physik de la teoria de la relativitat d’Albert Einstein. Però la força motriu que ha esperonat l’autor durant tot el procés de gestació d’aquesta obra, ha estat la d’intentar donar compliment a aquesta frase atribuïda al propi Einstein:
La major part de les idees fonamentals de la ciència són essencialment senzilles i, per regla general, poden ser expressades en un llenguatge comprensible per a tothom.
Finalitzada l’escriptura, l’apreciació del grau en què aquest objectiu s’hagi pogut aconseguir és a les mans de les persones que vulguin endinsar-se per les pàgines, plenes de vida, d’aquesta porció d’espai-temps de ficció on es desenvolupa la trama d’Un petó infinit.
Un petó inifinit 